Fa un temps vaig anar a Barcelona, i passant per les rambles vaig trobar-me amb el típic home religiós que no té res millor ha fer que anunciar la fi del món i dir que tots morirem d’aquí molt poc. De petita aquella gent em feia por, em deien en poques paraules: no has viscut res i moriràs d’aquí molt poc.
De petita pensava en com podia ser la mort, m’imaginava un món fosc sense pensaments, imaginava el meu cos neutre, immòbil i inservible ,però no imaginava on anava la meva ment i al no poder saber que era la mort, plorava de ràbia.
La mort es una paraula tant natural com la vida, però la diferència entre les dues es molt clara: no sabem res de la mort , que comporta, que se sent...
Però ara he après a no pensar-hi, no dedicar-li ni un segon de la meva vida.
Va ser en aquell moment que em vaig acostar a aquell home i li vaig preguntar que pretenia estant allà, i l’ultima frase que li vaig dir abans de donar mitja volta va ser: si dius que la vida esta apunt d’acabar-se, aprofita-la i no la malgastis així.
No se perquè però em vaig quedar molt satisfeta amb la cara que va posar, espero que ara mateix estigui fent alguna cosa més interessant que posar-se al mig del carrer amb una pancarta i proclamar la fi del món a crits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario