massa importància a la mort.

Bellesa putrefacta i dèbil, trencada pels dolços suspirs de la mort.
Abans incoherència de paraules sortint de la seva boca i ara res, silenci.
Pel seu cap passaven milers de plaers, cada un en forma de cabell ondulat. Ara poc a poc es consumeixen fins crear una calabera.

Passos que t'apropen al mateix final que a tots, rics i pobres, afortunats i tristos.

Però a l'altre banda de la balança on la mort sembla protagonista hi ha l'amor i els records, que mantenen sempre viva i amb la mateixa calor a les persones que semblaven perdudes.

Per mi aquestes dues paraules són molt més importants que la mort.

"Quan Edison va morir va demanar al seu fill que captures el seu últim suspir en una proveta ja que en ell estaria la seva ànima. El seu darrer suspir es troba en un museu de Michigan."